Homilia del P. Manel Gasch i Hurios, abat de Montserrat (5 d'abril de 2026)

“He ressuscitat, m’he retrobat amb vos”​

Sí, estimats germans i germanes, Jesucrist pren la paraula aquest matí radiant, que si ho és climàticament, encara ho és més espiritualment, per anunciar allò que no podia ser de cap altra manera: “No m’heu deixat de la vostra mà”. 

El poble cristià com un d’aquests “ecos” de les muntanyes de Montserrat, acompanya les paraules de Jesús dient : “El Senyor ha ressuscitat, realment ha ressuscitat. Al·leluia”.

La resurrecció és quelcom molt concret. No parlem d’essències que perviuen en abstracte, fluïdes, o de quelcom situat en un horitzó atemporal. No. 

En primer lloc parlem d’avui. El salm cent disset, que en part hem cantat és el salm pasqual per excel·lència i ens diu: “Avui és el dia en què ha obrat el Senyor”. També és el text de l’ofertori que cantareu els escolans i la capella: “Haec dies fecit Dominus”, i ho anirem repetint els monjos tota la setmana i vosaltres, escolans, ho retrobareu diumenge que ve, quan encara serà “Avui”, el dia litúrgic de Pasqua. 

Perquè si Jesús va morir en una història ben concreta, el temps de la seva resurrecció comença també en aquell moment en el qual  els deixebles cregueren i que és la referència de tota la nostra fe. Un “avui” al qual no hi hem arribat ràpid: una quaresma, una Setmana Santa, un Tríduum Pasqual.., perquè només el temps de saber esperar ens situa en la importància de les coses. Què diferent que són aquests temps nostres de la rapidesa tecnològica, d’això de la Intel·ligència Artificial que respon tan ràpid, que quan només has escrit una paraula a l’ordinador, ja et diu què és! És quasi impertinent! Però també és molt fàcil d’eliminar!

Aquest avui en canvi, es manté cada dia. En alguns casos molt concret, tant com ho és la passió de moltes persones que perden un familiar estimat i pels quals es fa actual la porta al cel que ens va obrir aquell dia de la resurrecció del Senyor. M’agradaria que la nostra celebració plena de joia d’aquest diumenge de Pasqua, portés consol i fermesa a tots els qui “avui” són davant d’una situació de dol, de tristesa, de depressió. La seva fe ens ajuda, és autèntica. Si el divendres parlava de testimonis pre-pasquals, avui els qualificaria de testimonis realment pasquals, dels qui van de la mort a la vida com hi anà Ell, en aquest ordre, amb aquest final, fins quan la realitat de la mort sembla més evident que la de la vida.  

Si alcem una mica la mirada, i d’aquestes situacions conegudes o no, observem aquest avui, aquest sis d’abril del 2026, això concret de la Pasqua afecta les greus situacions bèl·liques del món. Ser tots nosaltres Església catòlica ens fa pregar amb el Sant Pare Lleó per la pau del món. Fer, en la nostra humilitat, més forta la seva veu de pastor per promoure diàleg, cridant a la raó, respectant la dignitat de qualsevol persona humana. Però hem de viure també en el realisme que sovint ni tan sols la seva veu, la del Papa, és escoltada, tanmateix la Pasqua ens dona precisament la força de no desistir, de perseverar, de no callar, tot i la temptació, perquè confiem en Déu. 

Perquè els cristians som sempre fills i filles de la Pasqua. Parlem de Jesucrist i de la seva Paraula.  La seva resurrecció és el segell posat sobre el seu Evangeli, el fa actual en cada avui de la història, és la veu que no desisteix tot i els fracassos aparents. 

Per sobre de tot, l’ “Avui”  del dia de Pasqua és important perquè és un dia que ens dona la possibilitat de confessar la nostra fe. Ho hem solemnement aquesta nit. El camí de la pau en el món, comença en el nostre compromís personal de reconciliar-nos, d’acceptar que la nostra foscor és il·luminada per Crist, perquè senzillament és més fort. És el sant fort, el sant immortal que té pietat de nosaltres, perquè la necessitem.

La Pasqua també és concreta perquè és la resurrecció de Jesús de Natzaret, que va morir i que va ser sepultat. És bonic com deia al principi que sigui la primera persona del singular, la seva veu la que hagi iniciat aquesta eucaristia amb el cant d’entrada, 

“He ressuscitat, m’he retrobat amb vos. 

No m’heu deixat de la vostra mà. 

És admirable la vostra saviesa”.




Que sigui realitat en ell, ens afecta perquè pot ser concret i real en nosaltres homes i dones. Ho dèiem en un himne de dissabte sant, on Jésus també parlava en primera persona però a nosaltres: 

“On ets Adam? Vinc a salvar-te. Vinc amb la creu a fer-te lliure. Seràs amb mi com anhelaves”

 I això passa avui. L’endemà del dissabte. Al tercer dia. Cantàvem una cosa semblant en el pregó pasqual aquest vespre: “Nit en què l’home retroba Déu”. 

El repte concret i més important de la Pasqua és que ens afecti, a tots, és deixar-se salvar. La força de Déu és tant poderosa que és capaç de ressuscitar un mort, per tant, podrà fer miracles en nosaltres. No us amagaré que per creure que Déu ens pot salvar a nosaltres i als altres, fa falta fe, però això és el que celebrem com a do i la comunitat fidel ens ajuda a confirmar-ho, dia rere dia. 

En este domingo de Pascua de resurrección, os invitamos hermanos y hermanas a ser conscientes que “Este es el día que hizo el SEÑOR; nos gozaremos y alegraremos en él” La Pascua nos lleva a lo concreto del tiempo, a un Hoy, que deseríamos lleno de su paz y de su justicia. Lo concreto de Jesús resucitado pasa por ser salvación para cada hombre y mujer, los que estáis aquí, los que nos seguís, los que llevamos en el corazón, este es el reto de Pascua, dejar-se salvar por Cristo.

Let me say a very few words in English, as a sign of welcoming for all foreign People joining us in Montserrat or through the Web. “This is the Day the Lord has made”. May this Easter Sunday, gives us the joy of the life brought to us by the resurrection of Jesus Christ. A life for all, that we would like to be filled of peace and justice, a life intended to expand his true kingdom. May us to be saved by the risen Lord. There cannot be, a deepest challenge that to be touched by His new life, by the strength of his Easter, offered to us as a continuous day of Joy and happiness”

L’eucaristia és sempre memorial de la mort i la resurrecció de Jesús. En confessar la presència del ressuscitat en el pa i el vi, com a cos i sang de Crist, deixem que la seva salvació ens toqui en aquesta Pasqua per a continuar sense defallir la construcció del seu Regne.