La 72a Trobada Sardanista de Montserrat celebra el Mil·lenari amb la presència de més d’una vintena de colles

• Al finalitzar la ballada de sardanes s’han inaugurat dos nous claus votius al mur de Pep Ventura del Camí dels Degotalls. 

Diumenge, 13 d'octubre de 2024.- Centenars de membres de diferents colles sardanistes d'arreu del territori català han ballat durant el dia d'avui a l'Abadia de Montserrat.

Tan bon punt ha acabat la Missa Conventual, els membres de les agrupacions presents s'han donat les mans a la plaça de Santa Maria per tal de ballar les sardanes interpretades pels músics de la Cobla Berga Jove. Els balladors han puntejat una amalgama de versions tradicionals amb l'espontània participació de desenes de pelegrins que han fet les rotllanes encara més àmplies. La darrera peça ha estat el repicó "És la Moreneta" d'Antoni Carcellé i Tosca.

Seguidament, un cop finalitzada la ballada de sardanes, una part dels assistents s'ha desplaçat fins al Mur de Pep Ventura, situat al Camí dels Degotalls, per inaugurar dos claus votius. Concretament, han estat l'Associació 1 d'Octubre de Centelles i el Grup Sardanista Balàfia de Lleida els qui han situat el seu clau votiu al mur corbat de pedra. A manera de tancament, els balladors que s'hi han acostat han acabat fent una darrera dansa de germanor davant del monument.

La 72a Trobada Sardanista de Montserrat s'ha englobat en un doble context de celebració. En primer lloc, el de l'Obra del Ballet Popular, entitat organitzadora de la jornada, que ha celebrat el seu 75è aniversari. En segona instància, el conjunt de balladors ha pogut formar part del Mil·lenari de Montserrat, commemorant-lo i enriquint-lo a través de la tradició i la cultura que professa la tradició sardanista.

L'Abadia de Montserrat és un enclavament clau de la identitat catalana a causa de la seva rellevància religiosa i també cultural. En aquest sentit, la sardana, com a dansa tradicional de Catalunya, es troba estretament vinculada a aquesta identitat. A través de la dansa col·lectiva, pelegrins provinents d'arreu del territori català han reflectit el sentit de comunitat i pertinença que senten cap a Montserrat com a símbol de Catalunya.