L’Abadia de Montserrat renova la 57a Flama de la Llengua Catalana, símbol de la unitat lingüística
La flama ha arribat al monestir després de sortir de Prada de Conflent i fer parada al Tossal del Rei, al País Valencià.
CAT - Abadia de Montserrat
23 de febrer de 2026
Diumenge, 22 de febrer de 2026.- Tal com marca la tradició, la 57a Flama de la Llengua Catalana ha estat renovada aquest diumenge a l’Abadia de Montserrat, en un acte presidit pel P. Manel Gasch i Hurios, abat de Montserrat. Enguany, la Secció Excursionista del Centre de Lectura de Reus ha estat l’entitat encarregada de l’organització de la renovació i de portar la flama.
La comitiva de 150 persones ha iniciat la jornada amb una cercavila des de la plaça de la Creu, davant de l’estació del Cremallera, també amb gent que havia salvat el desnivell a peu des de Monistrol, i amb l’acompanyament de l’Escola de Música del Centre de Lectura de Reus.
Tot seguit, el P. abat els ha ofert una recepció a l’atri del monestir, on ha ballat l’Escola de Dansa del mateix Centre de Lectura. A continuació, en la Missa Conventual, el grup ha llegit un text, en un ofici que s’ha celebrat sota la llum de la flama, que havia estat portada fins a dins la basílica pel P. Gasch.
En acabada la missa, la cerimònia de renovació ha culminat amb l’encesa de la llàntia de la Flama de la Llengua Catalana a l’atri, on també s’han fet parlaments. Han pres la paraula el president de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), Jordi Merino, la membre del Centre de Lectura de Reus, Cesca Guinovart, Xavier Plana, de l'Associació d'Amics de les Muntanyes de Prades, i el P. Manel Gasch i Hurios. El P. abat ha destacat que "el títol de l’acte d’avui diu renovació. Una paraula que ens evoca l’esforç i la voluntat sostinguda del lema que està escrit en aquesta llàntia: l’encengué la fe, la portà l'esforç i la manté la voluntat d'un poble. La llengua catalana necessita aquest esperit de recuperació, de renovació". Així com també ha afegit que "el monestir ha estat estable a Montserrat, aquesta muntanya de nom català, nom que s’estén a la Moreneta, a la memòria de la Mare de Déu i al monestir, tots som de Montserrat. L’estabilitat geogràfica és estabilitat cultural, estabilitat lingüística". Per finalitzar, tal com mana la tradició, s’ha cantat Els Segadors.
Després, els assistents encara han pogut gaudir d’una altra proposta: un taller de lectura en veu alta titulat Geografies Literàries del Baix Camp i Montserrat, una aproximació als paisatges dels dos indrets a través de textos de diversos autors, amb l’acompanyament de l’Escola de Música del Centre de Lectura.
En paral·lel, com l'any passat, les colles castelleres Pallagos del Conflent i els Castellers del Riberal, han actuat a la plaça de Santa Maria, davant del monestir, per commemorar la diada.
Com cada any, la Flama de la Llengua Catalana va encendre’s el 8 de febrer a la tomba de Pompeu Fabra, a Prada, prop de l’abadia de Sant Miquel de Cuixà, i abans d’arribar al monestir benedictí va fer parada el 15 de febrer a Tossal del Rei, un cim fronterer entre Catalunya, el País Valencià i l’Aragó, símbol de la unitat de la llengua catalana.
Història de la Flama de la Llengua Catalana
Ell 1968, amb motiu del centenari del naixement de Pompeu Fabra, davant la seva tomba, la seva filla Carola va encendre per primera vegada la Flama, que es va portar per camins de muntanya durant una setmana fins al monestir de Montserrat, on s’encengué la llàntia votiva que va quedar situada a l’atri de la basílica. A la llàntia s’hi pot llegir la llegenda “Flama de la llengua catalana. Encesa per la fe, portada per l’esforç i mantinguda per la voluntat d’un poble”.
L’any següent, amb motiu del primer aniversari d’aquell acte, es va acordar que cada any una entitat excursionista organitzaria la Renovació de la Flama el diumenge més pròxim a la data de naixement de Fabra, el 20 de febrer. Així, la primera renovació de la Flama va tenir lloc el 1970, i s’ha anat renovant fins als nostres dies.
La comitiva de 150 persones ha iniciat la jornada amb una cercavila des de la plaça de la Creu, davant de l’estació del Cremallera, també amb gent que havia salvat el desnivell a peu des de Monistrol, i amb l’acompanyament de l’Escola de Música del Centre de Lectura de Reus.
Tot seguit, el P. abat els ha ofert una recepció a l’atri del monestir, on ha ballat l’Escola de Dansa del mateix Centre de Lectura. A continuació, en la Missa Conventual, el grup ha llegit un text, en un ofici que s’ha celebrat sota la llum de la flama, que havia estat portada fins a dins la basílica pel P. Gasch.
En acabada la missa, la cerimònia de renovació ha culminat amb l’encesa de la llàntia de la Flama de la Llengua Catalana a l’atri, on també s’han fet parlaments. Han pres la paraula el president de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), Jordi Merino, la membre del Centre de Lectura de Reus, Cesca Guinovart, Xavier Plana, de l'Associació d'Amics de les Muntanyes de Prades, i el P. Manel Gasch i Hurios. El P. abat ha destacat que "el títol de l’acte d’avui diu renovació. Una paraula que ens evoca l’esforç i la voluntat sostinguda del lema que està escrit en aquesta llàntia: l’encengué la fe, la portà l'esforç i la manté la voluntat d'un poble. La llengua catalana necessita aquest esperit de recuperació, de renovació". Així com també ha afegit que "el monestir ha estat estable a Montserrat, aquesta muntanya de nom català, nom que s’estén a la Moreneta, a la memòria de la Mare de Déu i al monestir, tots som de Montserrat. L’estabilitat geogràfica és estabilitat cultural, estabilitat lingüística". Per finalitzar, tal com mana la tradició, s’ha cantat Els Segadors.
Després, els assistents encara han pogut gaudir d’una altra proposta: un taller de lectura en veu alta titulat Geografies Literàries del Baix Camp i Montserrat, una aproximació als paisatges dels dos indrets a través de textos de diversos autors, amb l’acompanyament de l’Escola de Música del Centre de Lectura.
En paral·lel, com l'any passat, les colles castelleres Pallagos del Conflent i els Castellers del Riberal, han actuat a la plaça de Santa Maria, davant del monestir, per commemorar la diada.
Com cada any, la Flama de la Llengua Catalana va encendre’s el 8 de febrer a la tomba de Pompeu Fabra, a Prada, prop de l’abadia de Sant Miquel de Cuixà, i abans d’arribar al monestir benedictí va fer parada el 15 de febrer a Tossal del Rei, un cim fronterer entre Catalunya, el País Valencià i l’Aragó, símbol de la unitat de la llengua catalana.
Història de la Flama de la Llengua Catalana
Ell 1968, amb motiu del centenari del naixement de Pompeu Fabra, davant la seva tomba, la seva filla Carola va encendre per primera vegada la Flama, que es va portar per camins de muntanya durant una setmana fins al monestir de Montserrat, on s’encengué la llàntia votiva que va quedar situada a l’atri de la basílica. A la llàntia s’hi pot llegir la llegenda “Flama de la llengua catalana. Encesa per la fe, portada per l’esforç i mantinguda per la voluntat d’un poble”.
L’any següent, amb motiu del primer aniversari d’aquell acte, es va acordar que cada any una entitat excursionista organitzaria la Renovació de la Flama el diumenge més pròxim a la data de naixement de Fabra, el 20 de febrer. Així, la primera renovació de la Flama va tenir lloc el 1970, i s’ha anat renovant fins als nostres dies.
Etiquetes
General Ara a portada
23 de febrer de 2026