1.296 actes i més de 620.000 participants directes han fet del Mil·lenari de Montserrat una gran celebració comunitària

Dijous 22 de gener de 2026.- Amb el tancament de les celebracions del Mil·lenari de Montserrat, l’abadia benedictina va posar el punt final a quinze mesos d’actes per celebrar els mil anys d’història benedictina a la muntanya en devoció a la Mare de Déu de Montserrat.
 
Si en la presentació de les celebracions el 26 d’abril de 2024 ja s’apuntava un objectiu en termes de magnitud (“mil actes per mil anys”), la realitat ha acabat superant la previsió: al llarg de tot el Mil·lenari s’han celebrat un total de 1.296 actes, abraçant àmbits com el religiós, el cultural, l’acadèmic, el professional, l’associatiu, el solidari i el musical, entre altres.
 
En termes d’afluència, els números assenyalen una participació directa de més de 620.000 persones entre tots aquests actes, que inclouen des de romeries i peregrinacions fins a actes de cultura popular diversos. En aquest sentit cal destacar la implicació de 480 entitats de cultura popular d’arreu de Catalunya a les activitats del Mil·lenari i també la visita de 240 escoles amb més de 15.500 alumnes.
 
Aquestes xifres han fet del Mil·lenari un esdeveniment multitudinari, transversal i que ha comptat amb una forta participació de tota la societat d’arreu del Principat de Catalunya.
 
En l’àmbit cultural no hi podia faltar la música, amb 16 concerts del Festival de Música del Mil·lenari, amb una destacada presència de la música montserratina i una gran part dels quals han comptat amb la col·laboració de formacions com la Jove Orquestra Nacional de Catalunya, l’Orquestra Simfònica del Vallès i l’Orfeó Català, de directors de renom com Josep Pons i Xavier Puig, i d’entitats com el Liceu i el Palau de la Música.
 
El vessant cultural del Mil·lenari també ha permès traspassar les fronteres i portar-lo, mitjançant exposicions dedicades a Montserrat, fins a tres capitals europees d’especial significació: Brussel·les, París i Roma. Aquestes exposicions s’afegeixen a les que s’han acollit a l’abadia i en altres espais (com el Palau Robert Barcelona), que sumen un total de 27.
 
Més enllà de les xifres de participació presencial, el Mil·lenari també ha acostat Montserrat, a través dels diferents canals de comunicació, a aquells qui no hi podien ser presencialment i ha permès a tothom fer-se’n partícip. Així, el canal de Youtube de l’Abadia, a través del qual es retransmeten els actes litúrgics del monestir i molts dels actes i concerts que s’han dut a terme al llarg de l’any, ha assolit 1,6 milions de visualitzacions. A aquestes dades s’hi sumen també unes dades d’audiència a la televisió (La Xarxa i TV3) de més d’1,9 milions d’espectadors acumulats.
 
Aquestes xifres s’amplifiquen en el cas de les xarxes socials, on els diferents canals de l’Abadia de Montserrat (present a Facebook, Instagram, Threads, TikTok i X) han rebut 13,5 milions de visualitzacions durant aquests quinze mesos d’actes.
 
El Mil·lenari ha tingut una especial repercussió a la premsa: totes les capçaleres del país se n’han fet ressò d’una manera o d’una altra. En aquest punt cal destacar la primera edició en català del National Geographic, que va ser dedicada íntegrament al mil·lenari montserratí.
 
En resum, són unes xifres que dibuixen un Mil·lenari que ha complert sobradament els seus objectius i ha esdevingut una celebració compartida i comunitària, que ha arribat a tota la societat.