El primer Requiem de Montserrat ressona en el marc de la Diada de Tots Sants al lloc on va ser concebut
El vespre de Tots Sants, l’Abadia de Montserrat ha fet memòria de tots els difunts amb la interpretació d’una missa de Requiem del mestre Joan March.
CAT - Abadia de Montserrat
2 de novembre de 2025
Diumenge 2 de novembre. - El vespre de Tots Sants, l’Abadia de Montserrat ha gaudit d’un nou concert del Festival de Música del Mil·lenari de Montserrat, que ha consistit en la interpretació del primer Requiem de Montserrat, del mestre i monjo montserratí Joan March (1582-1658), el primer compositor amb obra conservada de l’Escola de Montserrat.
L’harmonia de vuit veus i un orgue han ressonat a les parets de la Basílica de Santa Maria, tot sota la direcció de Marc Díaz, també amb les mans a l’orgue. Pel que fa a les vuit veus, han estat les de les sopranos Marta Esteban i Saioa Goñi, les contralts Mariona Llobera i Diana Martins, els tenors Oriol Guimerà i Marc García i els baixos Vincent de Soomer i Pablo Acosta.
Per retre homenatge a altres grans artífexs de la tradició musical de Montserrat, el repertori del concert també ha inclòs peces de Joan Cererols (1618-1680), una de les millors expressions del barroc musical a Catalunya i deixeble directe de Joan March, i de Miquel López (1669-1723), un compositor obert a la modernitat.
Es tracta d’un testimoni primerenc a Catalunya del llenguatge policoral que gradualment es va generalitzar i va contribuir a difondre una nova estètica. En concret, l’obra va a cavall dels principis d'equilibri i claredat renaixentistes i d’una voluntat comunicativa amb l’oient que situa March dins d’un nou concepte de discurs musical, orientat a la recerca de l’efecte que commogui l’ànima de qui escolti la interpretació. És aquí on reconeixem plenament els ideals del Barroc.
En el marc del Festival de Música Antiga dels Pirineus, aquest any la composició també s’ha presentat a la Seu d’Urgell, a Molló i al Santuari del Miracle. I, finament, l’Abadia de Montserrat, bressol de la seva composició, ha pogut parar l’orella per escoltar com de lluny han arribat les gestes d’aquests mestres montserratins que han contribuït a la consolidació de la música litúrgica a Catalunya.
Aquest concert ha estat possible gràcies a la col·laboració de l'Ajuntament d'Esparreguera i l'Ajuntament de Terrassa.
L’harmonia de vuit veus i un orgue han ressonat a les parets de la Basílica de Santa Maria, tot sota la direcció de Marc Díaz, també amb les mans a l’orgue. Pel que fa a les vuit veus, han estat les de les sopranos Marta Esteban i Saioa Goñi, les contralts Mariona Llobera i Diana Martins, els tenors Oriol Guimerà i Marc García i els baixos Vincent de Soomer i Pablo Acosta.
Per retre homenatge a altres grans artífexs de la tradició musical de Montserrat, el repertori del concert també ha inclòs peces de Joan Cererols (1618-1680), una de les millors expressions del barroc musical a Catalunya i deixeble directe de Joan March, i de Miquel López (1669-1723), un compositor obert a la modernitat.
Es tracta d’un testimoni primerenc a Catalunya del llenguatge policoral que gradualment es va generalitzar i va contribuir a difondre una nova estètica. En concret, l’obra va a cavall dels principis d'equilibri i claredat renaixentistes i d’una voluntat comunicativa amb l’oient que situa March dins d’un nou concepte de discurs musical, orientat a la recerca de l’efecte que commogui l’ànima de qui escolti la interpretació. És aquí on reconeixem plenament els ideals del Barroc.
En el marc del Festival de Música Antiga dels Pirineus, aquest any la composició també s’ha presentat a la Seu d’Urgell, a Molló i al Santuari del Miracle. I, finament, l’Abadia de Montserrat, bressol de la seva composició, ha pogut parar l’orella per escoltar com de lluny han arribat les gestes d’aquests mestres montserratins que han contribuït a la consolidació de la música litúrgica a Catalunya.
Aquest concert ha estat possible gràcies a la col·laboració de l'Ajuntament d'Esparreguera i l'Ajuntament de Terrassa.
Etiquetes
General Ara a portada
23 de febrer de 2026
El més llegit