El primer Requiem de Montserrat s’interpretarà a l’abadia amb motiu de la Festivitat de Tots Sants
La composició a vuit veus del mestre Joan March ressonarà aquest 1 de novembre a les parets de la Basílica de Santa Maria, juntament amb peces dels seus deixebles Joan Cererols i Miquel López.
Redacció
29 d'octubre de 2025
Dimecres 29 d’octubre.- En una data tan assenyalada al calendari litúrgic com és l’1 de novembre, arriba un nou concert del Festival de Música del Mil·lenari a l’Abadia de Montserrat. En aquest cas, i en el marc de la Festivitat de Tots Sants, la Basílica de Santa Maria acollirà a les 9 del vespre la interpretació del primer Requiem de Montserrat, compost pel mestre i monjo montserratí Joan March (1582-1658).
Bernat Cabré, llicenciat en Història de l’Art i cap d’estudis musicals de l’Escolania de Montserrat entre els anys 1998 i 2002 ha fet una dissertació de la composició montserratina, ressaltant que és un testimoni primerenc a Catalunya del llenguatge policoral que gradualment es va generalitzar i va contribuir a difondre una nova estètica. La missa de difunts es presenta com una obra frontissa, en la qual la concepció general i el sentit formal encara són fidels als principis d'equilibri i claredat renaixentistes, però que ja incorpora elements que distorsionen i enfosqueixen aquell punt de partida.
Joan March se serveix encara d’un llenguatge especialment auster i sobri, en què el contrapunt deixa de ser l’únic motor generador del discurs musical i l’homofonia hi té una presència notable. El tractament harmònic que tendeix al contrast expressiu evoca un joc de clars i obscurs mitjançant l’ús del concertat dels dos cors.
Es tracta d’una composició que barreja pauses i llargues progressions harmòniques, així com un ús atrevit de dissonàncies i una voluntat comunicativa amb l’oient que situa March dins d’un nou concepte de discurs musical, orientat a la recerca de l’afecte que commogui l’ànima de l’oient. És aquí on reconeixem plenament els ideals del Barroc.
Joan March és el primer compositor amb obra conservada de l’Escola de Montserrat, i part de la primera generació de compositors del Barroc a Catalunya. Els monjos del monestir de Montserrat —la majoria formats com a escolans al mateix santuari— han estat artífexs de la gran tradició musical de Montserrat i han contribuït a la consolidació de la música litúrgica del país a través d’un intens cultiu que ha estat la llavor d’alguns dels músics més destacats de Catalunya dels darrers quatre-cents anys.
Per aquest motiu, també s’inclouen en el repertori del concert peces de Joan Cererols (1618-1680), una de les millors expressions del barroc musical a Catalunya i deixeble directe de Joan March, i Miquel López (1669-1723), un compositor obert a la modernitat. No obstant això, cal destacar que moltes obres dels tres mestres es van perdre després dels fets de 1811.
La missa de Requiem i la resta del repertori l’interpretaran l’organista i també director del concert Marc Díaz, juntament amb vuit veus: les sopranos Marta Esteban i Saioa Goñi, les contralts Mariona Llobera i Diana Martins, els tenors Oriol Guimerà i Marc García i els baixos Vincent de Soomer i Pablo Acosta.
El concert, que s’ofereix amb entrada lliure per a tothom qui en vulgui gaudir, ja ha estat presentat a la Seu d’Urgell, a Molló o al Santuari del Miracle, en el marc del Festival de Música Antiga dels Pirineus. Ara, gràcies a la col·laboració de l'Ajuntament d'Esparreguera i l'Ajuntament de Terrassa, aterra a l’Abadia de Montserrat, el lloc que va donar les eines i la inspiració al monjo montserratí Joan March per compondre el primer Requiem de Montserrat.
Aques concert ha estat possible
Bernat Cabré, llicenciat en Història de l’Art i cap d’estudis musicals de l’Escolania de Montserrat entre els anys 1998 i 2002 ha fet una dissertació de la composició montserratina, ressaltant que és un testimoni primerenc a Catalunya del llenguatge policoral que gradualment es va generalitzar i va contribuir a difondre una nova estètica. La missa de difunts es presenta com una obra frontissa, en la qual la concepció general i el sentit formal encara són fidels als principis d'equilibri i claredat renaixentistes, però que ja incorpora elements que distorsionen i enfosqueixen aquell punt de partida.
Joan March se serveix encara d’un llenguatge especialment auster i sobri, en què el contrapunt deixa de ser l’únic motor generador del discurs musical i l’homofonia hi té una presència notable. El tractament harmònic que tendeix al contrast expressiu evoca un joc de clars i obscurs mitjançant l’ús del concertat dels dos cors.
Es tracta d’una composició que barreja pauses i llargues progressions harmòniques, així com un ús atrevit de dissonàncies i una voluntat comunicativa amb l’oient que situa March dins d’un nou concepte de discurs musical, orientat a la recerca de l’afecte que commogui l’ànima de l’oient. És aquí on reconeixem plenament els ideals del Barroc.
Joan March és el primer compositor amb obra conservada de l’Escola de Montserrat, i part de la primera generació de compositors del Barroc a Catalunya. Els monjos del monestir de Montserrat —la majoria formats com a escolans al mateix santuari— han estat artífexs de la gran tradició musical de Montserrat i han contribuït a la consolidació de la música litúrgica del país a través d’un intens cultiu que ha estat la llavor d’alguns dels músics més destacats de Catalunya dels darrers quatre-cents anys.
Per aquest motiu, també s’inclouen en el repertori del concert peces de Joan Cererols (1618-1680), una de les millors expressions del barroc musical a Catalunya i deixeble directe de Joan March, i Miquel López (1669-1723), un compositor obert a la modernitat. No obstant això, cal destacar que moltes obres dels tres mestres es van perdre després dels fets de 1811.
La missa de Requiem i la resta del repertori l’interpretaran l’organista i també director del concert Marc Díaz, juntament amb vuit veus: les sopranos Marta Esteban i Saioa Goñi, les contralts Mariona Llobera i Diana Martins, els tenors Oriol Guimerà i Marc García i els baixos Vincent de Soomer i Pablo Acosta.
El concert, que s’ofereix amb entrada lliure per a tothom qui en vulgui gaudir, ja ha estat presentat a la Seu d’Urgell, a Molló o al Santuari del Miracle, en el marc del Festival de Música Antiga dels Pirineus. Ara, gràcies a la col·laboració de l'Ajuntament d'Esparreguera i l'Ajuntament de Terrassa, aterra a l’Abadia de Montserrat, el lloc que va donar les eines i la inspiració al monjo montserratí Joan March per compondre el primer Requiem de Montserrat.
Aques concert ha estat possible
Etiquetes
General Ara a portada
23 de febrer de 2026
El més llegit