L’estreta relació entre Jacint Verdaguer, els seus versos i Montserrat al Serra d’Or de setembre

Dimecres 24 de setembre.- L’il·lustríssim sacerdot i poeta Jacint Verdaguer (1845-1902) va tenir una estreta relació amb Montserrat durant els seus anys de vida que recorda el text de Roser Carol en l’edició de la revista Serra d’Or del mes de setembre, amb un dibuix del mateix poeta creat per Jordi Avià que ens remet al gran significat que tenia Montserrat dins l’imaginari de Verdaguer.

Jacint Verdaguer era un prevere amb una àmplia passió per la natura i la muntanya, amb una estimació especial pel massís de Montserrat, símbol de la nació catalana. Aquesta admiració vers la serra d’or la podem afirmar pels incomptables versos que va deixar escrits dins la seva obra que feien referència a la muntanya, així com la devoció que sentia per la Mare de Déu de Montserrat.

Pel que fa a l’obra del poeta, el 1880 escriu Llegenda de Montserrat i publica Cançons de Montserrat, un recull de poemes montserratins que evoquen components intrínsecs de la muntanya: la natura, la Verge, els sants, el santuari, els escolans, els monjos, les ermites… El poeta gairebé sembla que pinta damunt el paper la seva devoció a la Verge sense separar-se de l’estimació per la natura; els cims, les aus, la flora, el cel; la terra catalana.

[…] Rosa catalana, qui us tingués al cor. Siau la meva estrella, Verge de Montserrat. Festiu Rossinyol, tortoreta viuda, calàndria, guatlla, àliga real, coronada griva, cadernera, pinsà, perdiu, passarell, oreneta… cantau amors a Maria […].

Us convidem a llegir aquest article que podeu trobar en l’edició publicada aquest mes de setembre de la revista Serra d’Or.

Jacint Verdaguer a Montserrat

Sabem que mossèn Cinto va ser a Montserrat entre 1879 i 1884 amb diversos propòsits: l’encàrrec d’acabar la llegenda poètica Montserratina i d’escriure la lletra d’un himne a la Verge, que esdevindria el Virolai amb la música de Josep Rodoreda. També va pelegrinar-hi per fer una ofrena a la Mare de Déu o per assistir a diversos actes públics.

El mossèn i poeta estava arrelat profundament a la muntanya de Montserrat, tant que en va cantar els racons i detalls a través de la fe que sentia per la Mare de Déu, la Reina del cel.