El P. Abat al Parlament Europeu: "El català és un idioma que representa una cultura que forma part intrínseca de la UE. Montserrat l'ha acompanyat des del seu naixement i té el propòsit de continuar-ho fent"

Dimecres 3 de setembre de 2025.- El Mil·lenari de Montserrat ha assolit aquest dimarts una nova fita amb la inauguració oficial de l’exposició “Montserrat, un mil·lenni: una contribució benedictina a la construcció d’Europa” a la sala Yehudi Menuhin del Parlament Europeu a Brussel·les. D’aquesta manera, el Mil·lenari pren una dimensió internacional que continuarà amb l’exposició i els actes previstos a Roma a principis d’octubre.
 
L’exposició, disponible per ser visitada per tots els diputats i exdiputats europarlamentaris, té l'objectiu d'explicar aquest exemple viu que és Montserrat, basant-se en el valor Communitate i el seu significat en el marc europeu en què ens trobem. És un exemple d'estabilitat i resiliència, i de com la construcció d'Europa ha prevalgut alineada a virtuts com les benedictines, que expliquen per què Sant Benet de Núrsia va ser proclamat Patró d’Europa a la carta apostòlica Pacis Nuntius del Papa Pau VI.
   
Per fer-ho ofereix continguts que expliquen els orígens del monaquisme cristià, la fundació dels monestirs a la Catalunya medieval, l'aplicació de la Regla de Sant Benet i elements més concrets de Montserrat, com l'organització diària de la comunitat, la importància de la música i la cultura, o el procés de la professió monàstica.
 
En el seu parlament, l’abat de Montserrat, el P. Manel Gasch i Hurios, ha volgut transmetre un missatge de pau: “Rebutjar la violència de tota mena és una exigència humana, monàstica i cristiana. Cal abandonar l’idioma amic–enemic, tenim prou elements per saber que aquest “idioma” no ens porta enlloc. Això avui és una urgència a la qual s’haurien d’afegir totes les veus possibles”. Així mateix també ha volgut remarcar la importància de l’estabilitat benedictina, “necessària en un món que canvia tant, que es mou tant. La societat aprecia i demana llocs estables, monjos que hi siguin sempre com a comunitat” per refermar el compromís de Montserrat amb el català amb motiu de la “fidelitat a un lloc, a una manera d’entendre la vida, a una llengua. El nostre monestir ha acompanyat Catalunya i el català des del seu naixement, ho fa ara i té el propòsit de continuar fent-ho. El català és un idioma i representa una cultura que forma part intrínseca de la UE”.
   
En l’acte hi han pres part diferents institucions, amb la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, al capdavant, acompanyada de l’organitzador oficial de l’exposició, el Sr. Esteban González Pons, i del Sr. Javier López Fernández, ambdós vicepresidents del Parlament Europeu. També hi han assistit l'Excm. i Rvdm. Mons. Bernardito Auza, Nunci Apostòlic davant la Unió Europea i el president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa. Per part de l’Abadia de Montserrat també hi ha estat present el P. Bernat Juliol i Galí, comissari del Mil·lenari, amb l’acompanyament destacat de l’Escolania de Montserrat, que ha ofert una mostra del seu repertori interpretant diferents peces musicals de caràcter litúrgic.
   
 
L’exposició “Montserrat, un mil·lenni; una contribució benedictina a la construcció d’Europa”
 
Sota el títol "Montserrat, un mil·lenni: una contribució benedictina a la construcció d'Europa", l'exposició es compon essencialment de recursos escènics, gràfics i audiovisuals.
 
Compta amb diferents àrees, començant amb una presentació audiovisual introductòria on s'explica la informació essencial sobre la realitat actual de l'abadia. A continuació, els visitants poden trobar una adaptació de la conversa que l'abat de Montserrat, P. Manel Gasch i Hurios, va mantenir durant la inauguració del Mil·lenari, mitjançant hologrames. Si llavors l'abat Gasch i Hurios dialogava amb l'abat Oliba i un hipotètic futur abat de Montserrat de l'any 3025, en aquesta ocasió ho farà substituint l'abat Oliba, fundador del monestir de Montserrat, per Sant Benet de Núrsia, fundador de l'Orde de Sant Benet i Patró d'Europa. En aquesta conversa entre passat, present i futur, els visitants hi descobriran la transversalitat del discerniment en el temps i com, a través dels valors benedictins, una regla escrita fa 1.500 anys continua sent vàlida per afrontar-los.
 
A continuació, dotze testimonis de persones vinculades a Montserrat il·lustren els seus vincles amb el monestir a partir de quatre eixos vertebradors: paisatge, cultura, història i espiritualitat. Entre aquests testimonis s’hi troben des de persones anònimes fins a figures de renom internacional.
 
Finalment, l'Abat de Montserrat dona la benvinguda als visitants amb un audiovisual que els convida a endinsar-se en la vida quotidiana del monestir i en les claus de la seva fe.
 
D'aquesta manera, els visitants podran comprendre l'essència de Montserrat com a monestir i santuari, que s'ha mantingut pràcticament inalterat amb el pas del temps, viatjar fins a llocs del monestir habitualment inaccessibles i conèixer les diferents formes de viure Montserrat a través de testimonis personals i els seus vincles íntims amb el monestir.