Montserrat reviu la tradició jugant com fa 1.000 anys
L’Abadia ha acollit un dia dedicat als jocs tradicionals de la mà de la Federació de Jocs, Esports i Deports Tradicionals.
CAT - Abadia de Montserrat
30 d'agost de 2025
Dissabte, 30 d’agost de 2025.- Amb motiu del Mil·lenari de Montserrat, l’Abadia ha celebrat la jornada “Juguem com ho fèiem fa 1.000 anys”. Una iniciativa que té per objectiu recuperar i fer valdre els jocs tradicionals catalans. L’activitat forma part de la XIV edició de l’escola de jocs IOCUS, un espai dedicat a la formació i la innovació en el joc tradicional.
Durant el dia d’avui, s’han desenvolupat activitats a les places de Sant Jordi i del Museu. Infants, joves i famílies han pogut conèixer i gaudir de jocs que, segons la tradició, es practicaven fa mil anys i que encara es mantenen vius avui dia. Entre aquests, hi ha hagut bitlles catalanes, jocs de taula, bèlit, xapes i bales, rutlles, patacons, estels de paper, xanques, quilhes, el joc de la morra, càntirs, etc. La jornada es tancarà amb una vetllada a l’Alberg de Montserrat dedicada als jocs de taula moderns, organitzada per l’editorial SD Games.
A més a més, també s’han fet tallers pràctics, com ara la construcció d’estels, que els participants han pogut fer volar un cop acabats. També s’ha realitzat un taller de fones, una eina tradicional. Altrament, l’organització ha assistit a la Missa Conventual i ha venerat la imatge de la Mare de Déu de Montserrat.
La Federació Catalana de Jocs, Esports i Deports Tradicionals, nascuda el 2017, és un col·lectiu de persones de tot Catalunya que es reuneixen per gaudir del joc, crear projectes lúdics i educatius, organitzar activitats i formació, fer recerca i provar productes autòctons. A més, també representen el joc tradicional català en l'àmbit internacional. De fet, segons l’organització: “un poble que juga és un poble sa”.
El Mil·lenari de Montserrat reafirma, així, el paper central de l’Abadia com a pilar de la tradició catalana, en què història, cultura i espiritualitat convergeixen en un espai de gran valor simbòlic i patrimonial. La celebració d’activitats com “Juguem com ho fèiem fa 1.000 anys” en aquest marc mil·lenari confirma el compromís ferm de preservar el patrimoni cultural català i transmetre’l a les generacions futures. Aquestes iniciatives fan que la tradició no sigui només un record del passat, sinó un element viu i actiu que reforça la identitat i la cohesió social del poble català.
Durant el dia d’avui, s’han desenvolupat activitats a les places de Sant Jordi i del Museu. Infants, joves i famílies han pogut conèixer i gaudir de jocs que, segons la tradició, es practicaven fa mil anys i que encara es mantenen vius avui dia. Entre aquests, hi ha hagut bitlles catalanes, jocs de taula, bèlit, xapes i bales, rutlles, patacons, estels de paper, xanques, quilhes, el joc de la morra, càntirs, etc. La jornada es tancarà amb una vetllada a l’Alberg de Montserrat dedicada als jocs de taula moderns, organitzada per l’editorial SD Games.
A més a més, també s’han fet tallers pràctics, com ara la construcció d’estels, que els participants han pogut fer volar un cop acabats. També s’ha realitzat un taller de fones, una eina tradicional. Altrament, l’organització ha assistit a la Missa Conventual i ha venerat la imatge de la Mare de Déu de Montserrat.
La Federació Catalana de Jocs, Esports i Deports Tradicionals, nascuda el 2017, és un col·lectiu de persones de tot Catalunya que es reuneixen per gaudir del joc, crear projectes lúdics i educatius, organitzar activitats i formació, fer recerca i provar productes autòctons. A més, també representen el joc tradicional català en l'àmbit internacional. De fet, segons l’organització: “un poble que juga és un poble sa”.
El Mil·lenari de Montserrat reafirma, així, el paper central de l’Abadia com a pilar de la tradició catalana, en què història, cultura i espiritualitat convergeixen en un espai de gran valor simbòlic i patrimonial. La celebració d’activitats com “Juguem com ho fèiem fa 1.000 anys” en aquest marc mil·lenari confirma el compromís ferm de preservar el patrimoni cultural català i transmetre’l a les generacions futures. Aquestes iniciatives fan que la tradició no sigui només un record del passat, sinó un element viu i actiu que reforça la identitat i la cohesió social del poble català.
Etiquetes
General Ara a portada
23 de febrer de 2026
El més llegit