Montserrat esdevé punt de trobada entre pobles amb l’agermanament d’Oliana i Oliena
Una jornada històrica que reforça els llaços entre comunitats germanes i reivindica la cultura catalana com a eix fonamental en la celebració del Mil·lenari de Montserrat, símbol de la identitat i la fe del país.
CAT - Abadia de Montserrat
27 de juliol de 2025
Diumenge, 27 de juliol de 2025.- Aquest diumenge, l’Abadia de Montserrat ha acollit un acte d’agermanament entre les poblacions d’Oliena, a l’illa de Sardenya, a Itàlia, i Oliana, a l’Alt Urgell, dins dels actes de Mil·lenari de Montserrat.
Els participants, 27 d’Oliena i 80 d’Oliana, han estat rebuts pel Rector del Santuari de Montserrat, el P. Joan M Mayol, que els ha donat la benvinguda en nom de la comunitat benedictina i ha destacat el significat d’aquest gest d’unió entre pobles, especialment en aquest any mil·lenari.
Durant la missa conventual, membres dels dos municipis han llegit un text dedicat a l’agermanament, que ha posat en valor la importància del diàleg entre cultures i la defensa de les arrels pròpies. Aquest moment ha enfortit el sentit espiritual de la trobada, sota la presència de la Mare de Déu de Montserrat, símbol de la fe i identitat del poble català.
Un cop finalitzada la celebració litúrgica, a la plaça de Santa Maria, els assistents han gaudit d’una mostra de cultura popular viva. El grup d’Oliana ha ofert una actuació amb gegants i balls populars catalans, mostrant l’orgull i la vitalitat de la cultura catalana. Per altra banda, el dia abans, dissabte, el grup sard ha interpretat un “canto a tenore”, una forma de cant tradicional de Sardenya reconeguda per la UNESCO, al Museu de Montserrat.
El "canto a tenore" és un cant polifònic tradicional de Sardenya interpretat per quatre homes amb veus diferenciades —“boche“ (veu solista), “mesu boche”, “bassu” i “contra”— que creen una sonoritat profunda, rítmica i harmònica, sovint amb timbres guturals i nasals. Aquesta forma de cant, reconeguda per la UNESCO com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, s’origina en l’àmbit rural i pastoral sard i s’utilitza per expressar temes com la natura, la vida quotidiana o la devoció religiosa. La seva interpretació a Montserrat estableix un diàleg cultural profund amb la tradició coral catalana i aporta un moment de gran força espiritual dins un espai carregat de simbolisme com és la Santa Muntanya.
Aquest agermanament ha adquirit un significat profund pel fet de tenir lloc a Montserrat, cor espiritual de Catalunya. En aquest entorn, l’acte ha esdevingut un exemple viu de com la cultura catalana s’obre al món des de l’arrelament, la fe i el respecte mutu.
Amb aquest gest, Oliena i Oliana han enfortit els seus llaços en un espai ple memòria, i han contribuït a fer del Mil·lenari de Montserrat no només una celebració històrica, sinó també un moment de construcció de ponts entre pobles.
Els participants, 27 d’Oliena i 80 d’Oliana, han estat rebuts pel Rector del Santuari de Montserrat, el P. Joan M Mayol, que els ha donat la benvinguda en nom de la comunitat benedictina i ha destacat el significat d’aquest gest d’unió entre pobles, especialment en aquest any mil·lenari.
Durant la missa conventual, membres dels dos municipis han llegit un text dedicat a l’agermanament, que ha posat en valor la importància del diàleg entre cultures i la defensa de les arrels pròpies. Aquest moment ha enfortit el sentit espiritual de la trobada, sota la presència de la Mare de Déu de Montserrat, símbol de la fe i identitat del poble català.
Un cop finalitzada la celebració litúrgica, a la plaça de Santa Maria, els assistents han gaudit d’una mostra de cultura popular viva. El grup d’Oliana ha ofert una actuació amb gegants i balls populars catalans, mostrant l’orgull i la vitalitat de la cultura catalana. Per altra banda, el dia abans, dissabte, el grup sard ha interpretat un “canto a tenore”, una forma de cant tradicional de Sardenya reconeguda per la UNESCO, al Museu de Montserrat.
El "canto a tenore" és un cant polifònic tradicional de Sardenya interpretat per quatre homes amb veus diferenciades —“boche“ (veu solista), “mesu boche”, “bassu” i “contra”— que creen una sonoritat profunda, rítmica i harmònica, sovint amb timbres guturals i nasals. Aquesta forma de cant, reconeguda per la UNESCO com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, s’origina en l’àmbit rural i pastoral sard i s’utilitza per expressar temes com la natura, la vida quotidiana o la devoció religiosa. La seva interpretació a Montserrat estableix un diàleg cultural profund amb la tradició coral catalana i aporta un moment de gran força espiritual dins un espai carregat de simbolisme com és la Santa Muntanya.
Aquest agermanament ha adquirit un significat profund pel fet de tenir lloc a Montserrat, cor espiritual de Catalunya. En aquest entorn, l’acte ha esdevingut un exemple viu de com la cultura catalana s’obre al món des de l’arrelament, la fe i el respecte mutu.
Amb aquest gest, Oliena i Oliana han enfortit els seus llaços en un espai ple memòria, i han contribuït a fer del Mil·lenari de Montserrat no només una celebració històrica, sinó també un moment de construcció de ponts entre pobles.
Etiquetes
General Ara a portada
23 de febrer de 2026
El més llegit