Les Colles del Ball de Gitanes del Vallès dansen a Montserrat per commemorar el Mil·lenari

Diumenge 25 de maig de 2025.- Més de sis-cents dansaires membres de Colles del Ball de Gitanes del Vallès han fet de les places del monestir el seu escenari particular en el marc del Mil·lenari de l’Abadia. La jornada ha comptat amb la presència de les colles de l’A.D. de Cerdanyola del Vallès, L’Ametlla del Vallès, Castellar del Vallès, la Llagosta, Lliçà d’Amunt, Martorelles, Mas Rapinyo, Parets del Vallès, Ripollet, Sta. Perpètua de Mogoda, Palau-Solità i Plegamans, Sentmenat i Sta. Eulàlia de Ronçana.

El desplegament de colles que s’han desplaçat fins al monestir, ha encetat la jornada a través d'una ofrena de clavells a la Mare de Déu de Montserrat. Posteriorment, les colles de l’Agrupació han representat la primera ballada del dia a la plaça del Monestir. Els dansaires han estat també presents a la Missa Conventual, llegint un text de presentació, oferint un ciri i duent a terme una aportació floral. Havent acabat l’acte litúrgic, els més de sis-cents balladors s’han reagrupat a la plaça del monestir per donar pas a la ballada. Les colles han representat diferents peces tradicionals del ball de gitanes, venerant així la Mare de Déu i commemorant el Mil·lenari. Finalment, el conjunt de colles ha clos l’acte a través de la Sardana “És la Moreneta”.
El ball de gitanes és una dansa tradicional molt arrelada al Vallès i altres zones de Catalunya. Amb la seva música alegre i coreografies dinàmiques, representa una de les formes més vives de dansa tradicional catalana. Al llarg del temps, aquest ball ha estat incorporat en esdeveniments de gran significació cultural, entre els quals s’inclouen les trobades a Montserrat. Precisament, aquesta relació entre el ball de gitanes i l'Abadia es pot entendre dins el marc de la interrelació entre religiositat popular i cultura tradicional.

Aquest tipus de ball, com altres danses tradicionals catalanes (sardanes, danses de bastons, etc.), forma part d’un patrimoni viu que, malgrat els canvis socials, es manté gràcies a la transmissió intergeneracional i l’arrelament local. L’apropament a Montserrat, en aquest sentit, reforça la idea que les danses no són només espectacles folklòrics, sinó també actes simbòlics de pertinença i fe.