Més de seixanta elements de bestiari festiu es troben a Montserrat en una fita històrica

• Les bèsties i les més de 800 persones que les han acompanyat han fet una ofrena a la Imatge de la Mare de Déu i han ofert una cercavila i una ballada conjunta.

Dissabte, 25 de gener de 2025.- L’Abadia de Montserrat ha estat la seu d’una trobada històrica. Més de seixanta elements del bestiari festiu dels països catalans s’han trobat a Montserrat per fer una ofrena a la Imatge de la Mare de Déu de Montserrat.

En aquesta trobada, tot el bestiari festiu ha participat en una cercavila per l’Abadia de Montserrat, així com també ha pogut oferir una ballada conjunta a la Plaça de Santa Maria.

En aquesta trobada festiva del bestiari català hi han pres part “una seixantena de colles amb bestiari festiu, formades per unes 800 persones en total”, detallen des de Bestiari, l’agrupació impulsora de la trobada, que destaca que poder-se implicar en el Mil·lenari de Montserrat “és una oportunitat única per reflexionar sobre la influència de Montserrat en la història i la societat catalanes”. En paral·lel, des de Bestiari celebren que “la convocatòria que es va llançar entre totes les colles federades ha tingut un resultat excel·lent”. El G. Jordi Puigdevall, prior de l'abadia, apunta que "els mil anys de vida monàstica són gràcies a tots. Monjos, pelegrins i visitants fem el Montserrat que coneixem", i en aquest sentit, agraeix als participants haver pujat "a fer festa i celebrar la vida".


Les bèsties, les protagonistes

Les bèsties, que han estat les protagonistes de la jornada en la seva visita a Montserrat, han vingut d’arreu dels Països Catalans.

Penedès - Garraf
Badalot de l’Arboç, Lleó del Vendrell, Garot de l’Arboç, Ferafoc i Ferafoc petit de Sant Quintí de Mediona, Drac de Castellví, Ruc de la Granada, Dragona i Dragoneta de les Roquetes del Garraf, Drac de Sant Martí Sarroca, Carpa Juanita de Vilanova i la Geltrú, Associació Festa de la Fil·loxera de Sant Sadurní d’Anoia i el Drac dels Monjos.

Camp – Conca – Priorat
Drac de Reus i Falcó d’Alcover.

Comarques centrals
Bou Brufat de Santpedor, Mulassa de Vic, Drac de Cardona i Drac d’Igualada.

Vallès - Maresme - Barcelonès Nord
Bitxo del Torrent Mitger, Cavallets de Sabadell, Drac Antonot de Sabadell, Espiadimonis de Mollet del Vallès, Bou de Montornès, Cabró de les Franqueses del Vallès, Drac Nervón de Terrassa, Drac Baluk de Terrassa, Blai el devastador de Terres de Santa Coloma de Gramenet, Godrac de Mataró i Vaca Xula de Vacarisses.

Baix Llobregat - L’Hospitalet
Colla de Diables d'Esparreguera, Drac Rubricantus de Sant Boi de Llobregat, Drac Apocaleus de Vallirana, Drac Pepitu de Sant Boi de Llobregat, Murri el Senglar de Santa Coloma de Cervelló, Folqui de Foc de l'Hospitalet de Llobregat, Cua de Drac de Cornellà de Llobregat i Drac Olivé d’Olesa de Montserrat.

Ebre - Maestrat
Drac Asterió d’Amposta i Associació 7 Cervells de Jesús de Tortosa.

Barcelona
Drac Capallà d’Horta, Quimera del Carmel i Sagresaure.

Ponent - Alt Pirineu
Mulassa de Cappont de Lleida i Kerresetcaps de Puigcerdà.

Girona - Catalunya Nord
Lilit salamandra de foc de Viladrau.

País Valencià
Botafocs de Castelló.


El bestiari forma part de la imatgeria festiva popular catalana i, encara que en molts casos adopta la forma de dracs, salamandres o rucs, l’origen de les bèsties té un component evangèlic intrínsec: en la tradició cristiana, el profeta Ezequiel descriu quatre criatures amb cara humana i aparença animal: el lleó, el bou, l’àliga i l’àngel. I, ja a l’edat mitjana, aquestes quatre criatures es van associar als quatre evangelistes: Marc, Lluc, Joan i Mateu.