Montserrat, la botànica i com valorar l’entorn natural al Serra d’Or de desembre

• Una conversa amb el G. Frederic de Fosalba on s’alça la figura del P. Adeodat Marcet, el seu herbari montserratí i com se li dona continuïtat.

Divendres 27 de desembre de 2024 .- El número de desembre de la revista Serra d’Or està dedicat a l’aportació que ha fet l’Abadia de Montserrat a la botànica. Un àmbit que, malgrat ser menys popular socialment, ha quedat àmpliament referenciat a Montserrat des de principis del segle XX fins a l’actualitat.

Un context que no es podria entendre sense la figura del P. Adeodat Marcet, monjo benedictí del monestir que va impulsar un herbari amb 1.780 plecs.

En aquest article de Cristina Junyent, es fa un recorregut per la història botànica més recent conversant amb el G. Frederic de Fosalba, monjo de Montserrat, qui en relació amb el P. Adeodat Marcet explica que va decidir “que es dedicaria a prolongar la seva obra i a donar a conèixer la seva figura, crucial en la història de la botànica catalana de principis del segle XX”. Una tasca que duu a terme mitjançant la digitalització dels plecs i comprovar si pot “seguir localitzant una planta concreta allà on el pare Marcet la va herboritzar”.

Les aportacions botàniques que recull l’article representen un element de caràcter vital no tan sols per conèixer la flora d’un espai tan singular com la Muntanya de Montserrat sinó també per poder-ne controlar la seva evolució i com varia amb el pas dels anys. Uns canvis que en si mateixos són indicadors del comportament de les plantes i de les variacions climatològiques.

En aquest sentit, el mateix G. Frederic conclou la importància d’aquesta tasca i de la seva continuïtat, assegurant que donar “a conèixer la fantàstica riquesa en biodiversitat del patrimoni de Montserrat és el que puc aportar per fer estimar i protegir l’entorn”.

Sense dubte, un element que la comunitat benedictina de l’Abadia de Montserrat ha tingut i té ben present que es resumeix amb l’afirmació que “la vida d’una persona passa per l’estima del lloc d’on és i on viu”.