La litúrgia i la cultura popular marquen el segon dia dels actes d’inauguració del Mil·lenari de Montserrat
Els actes d’inauguració del Mil·lenari han continuat el diumenge dia 8 de setembre, dia de La Nativitat de la Mare de Déu
Redacció
8 de setembre de 2024
Els actes d’inauguració del Mil·lenari han continuat el diumenge dia 8 de setembre, dia de La Nativitat de la Mare de Déu, amb la celebració de la litúrgia solemne en una Basílica de Santa Maria que s’ha omplert de fidels i romeries per viure aquesta primera missa que marca, també, l’inici dels actes litúrgics del Mil·lenari.
Aquesta ha estat presidida per Pare Abat de Montserrat, Manel Gasch i Hurios, qui en la seva homilia ha posat l’èmfasi en el fet que “els monjos estem cridats també com a resultat de la nostra genealogia personal i comunitària, per la nostra proximitat amb la paraula, i en aquest monestir santuari de Montserrat, també per una relació propera amb tants pelegrins, a fer proper Jesucrist. En la nostra litúrgia, en el nostre tracte, en la nostra reflexió intel·lectual, generació rere generació, la nostra genealogia també hauria d’apuntar sempre al naixement de Jesucrist, a aquesta altra encarnació en el cor de cada creient de la qual parlava Sant Bernat. No ho perdem de vista enmig de tantes obligacions i preocupacions. La millor ajudat fraterna que ens podem demanar els uns als altres, és la d’anar cap a Jesucrist. Tot i les infidelitats pròpies de la condició humana, des del punt de vista d’aquests mil anys, estic convençut que la nostra comunitat ha tingut sempre Jesucrist com a referent, i ha ajudat perquè nasqués o continués present en el cor de tants i tants. Ajudeu-nos amb la vostra pregària, amb el vostre consell, amb les vostres queixes si cal, a mantenir-nos-hi fidels.”
D’una manera simbòlica, l’Abat Gasch també hi ha volgut fer presents les generacions de monjos dels darrers cent deu anys, portant una insígnia pròpia de cadascun dels quatre darrers abats de Montserrat: el bàcul de l’Abat Marcet, la mitra de l’Abat Escarré, el pectoral de l’Abat Brasó i l’anell de l’Abat Cassià Just.
Un altre moment simbòlic de la cerimònia ha arribat amb un pilar de cinc que els Castellers de Vilafranca han aixecat davant del cambril de la Mare de Déu de Montserrat.
Un cop finalitzada la missa solemne la pluja que ha caigut durant el matí ha fet moure les actuacions de cultura popular, que estaven previstes a les tres places exteriors de l’abadia, fins a l’interior de les arcades d’accés a la basílica, situades a la façana abans de l’atri.
La primera d’elles ha estat l’actuació dels Castellers de Vilafranca amb una actuació que, malgrat veure’s alterada per l’alçada de l’espai, els ha permès aixecar un pilar de quatre. Seguidament, ha estat el torn d’una actuació per part dels gegants de l’Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya, en Treball i na Cultura, amb el Ball d’Aniversari en commemoració dels mil anys que se celebren.
Finalment ha arribat el torn de l’estrena de la nova Sardana del Mil·lenari a càrrec de Bellpuig Cobla. Aquesta ha estat composada per Josep Maria Serracant i Clermont i neix fruit de la col·laboració de SomSardana amb el Mil·lenari de Montserrat. Aquesta sardana, que porta per nom Montserrat, mil anys!’ inclou referències a elements com el Virolai o la Salve montserratina, amb la voluntat d’escenificar què significa Montserrat per Catalunya. Aquesta estrena ha estat un dels moments més simbòlics del diumenge i ha precedit una ballada de sardanes que també ha inclòs sardanes com Els Degotalls (Ricard Castells, 1945) i La Moreneta (Antoni Carcellé, 1947).
Ja abans d’acabar aquesta mostra de cultura popular, el temps que havia donat treva feia una estona ha permès que tant gegants com sardanistes s’animessin a sortir a la Plaça de Santa Maria per veure ballar de nou els gegants i compartir plegats les últimes sardanes.
D’aquesta manera s’ha finalitzat una celebració que vol representar l’inici d’un nou mil·lenni de vida monàstica, cristianisme i pelegrinatge a la muntanya de Montserrat. Una celebració que, amb aquesta mostra de cultura popular, vol escenificar també l’acollida a tot la societat i a les entitats que en vulguin formar part.
Aquesta ha estat presidida per Pare Abat de Montserrat, Manel Gasch i Hurios, qui en la seva homilia ha posat l’èmfasi en el fet que “els monjos estem cridats també com a resultat de la nostra genealogia personal i comunitària, per la nostra proximitat amb la paraula, i en aquest monestir santuari de Montserrat, també per una relació propera amb tants pelegrins, a fer proper Jesucrist. En la nostra litúrgia, en el nostre tracte, en la nostra reflexió intel·lectual, generació rere generació, la nostra genealogia també hauria d’apuntar sempre al naixement de Jesucrist, a aquesta altra encarnació en el cor de cada creient de la qual parlava Sant Bernat. No ho perdem de vista enmig de tantes obligacions i preocupacions. La millor ajudat fraterna que ens podem demanar els uns als altres, és la d’anar cap a Jesucrist. Tot i les infidelitats pròpies de la condició humana, des del punt de vista d’aquests mil anys, estic convençut que la nostra comunitat ha tingut sempre Jesucrist com a referent, i ha ajudat perquè nasqués o continués present en el cor de tants i tants. Ajudeu-nos amb la vostra pregària, amb el vostre consell, amb les vostres queixes si cal, a mantenir-nos-hi fidels.”
D’una manera simbòlica, l’Abat Gasch també hi ha volgut fer presents les generacions de monjos dels darrers cent deu anys, portant una insígnia pròpia de cadascun dels quatre darrers abats de Montserrat: el bàcul de l’Abat Marcet, la mitra de l’Abat Escarré, el pectoral de l’Abat Brasó i l’anell de l’Abat Cassià Just.
Un altre moment simbòlic de la cerimònia ha arribat amb un pilar de cinc que els Castellers de Vilafranca han aixecat davant del cambril de la Mare de Déu de Montserrat.
Un cop finalitzada la missa solemne la pluja que ha caigut durant el matí ha fet moure les actuacions de cultura popular, que estaven previstes a les tres places exteriors de l’abadia, fins a l’interior de les arcades d’accés a la basílica, situades a la façana abans de l’atri.
La primera d’elles ha estat l’actuació dels Castellers de Vilafranca amb una actuació que, malgrat veure’s alterada per l’alçada de l’espai, els ha permès aixecar un pilar de quatre. Seguidament, ha estat el torn d’una actuació per part dels gegants de l’Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya, en Treball i na Cultura, amb el Ball d’Aniversari en commemoració dels mil anys que se celebren.
Finalment ha arribat el torn de l’estrena de la nova Sardana del Mil·lenari a càrrec de Bellpuig Cobla. Aquesta ha estat composada per Josep Maria Serracant i Clermont i neix fruit de la col·laboració de SomSardana amb el Mil·lenari de Montserrat. Aquesta sardana, que porta per nom Montserrat, mil anys!’ inclou referències a elements com el Virolai o la Salve montserratina, amb la voluntat d’escenificar què significa Montserrat per Catalunya. Aquesta estrena ha estat un dels moments més simbòlics del diumenge i ha precedit una ballada de sardanes que també ha inclòs sardanes com Els Degotalls (Ricard Castells, 1945) i La Moreneta (Antoni Carcellé, 1947).
Ja abans d’acabar aquesta mostra de cultura popular, el temps que havia donat treva feia una estona ha permès que tant gegants com sardanistes s’animessin a sortir a la Plaça de Santa Maria per veure ballar de nou els gegants i compartir plegats les últimes sardanes.
D’aquesta manera s’ha finalitzat una celebració que vol representar l’inici d’un nou mil·lenni de vida monàstica, cristianisme i pelegrinatge a la muntanya de Montserrat. Una celebració que, amb aquesta mostra de cultura popular, vol escenificar també l’acollida a tot la societat i a les entitats que en vulguin formar part.
Ara a portada
21 de juny de 2026
El més llegit