27 de setembre de 2026
Diumenge XXVI (Ez 18, 25-28)
Oi que nosaltres sovint pensem que Déu hauria de tenir la memòria del bon comptable: saber fer balanç al final de la vida i veure el saldo que en queda? Per això, quan llegim: "Vosaltres penseu: No va ben encaminada la manera d’obrar del Senyor", oi que és cert que aquesta és la nostra manera de veure? Perquè, en canvi, el criteri de Déu és diferent: mira el moment present, per això ens diu: "si el pecador es converteix, deixa de fer el mal i obra amb justícia i bondat, salvarà la vida". Vaja, no té en compte el passat. Penedir-se i perdonar, amb Déu, sempre van de bracet. Per què ens costa tant a nosaltres?

Senyor, encamineu-me en la vostra veritat.