5 de juliol de 2026
Diumenge XIV (Za 9, 9-10)
Quan mirem desfilades militars de governs poderosos o dels que pretenen ser-ho, sempre es veuen amb la necessitat de fer ostentació de la seva capacitat bèl·lica, ensenyant allò que podria semblar més agressiu i perillós per fer por a l’hipotètic contrari. En canvi, el que ens parla el text de Zacaries, és ben bé el contrari; subratlla les formes pobres i devaluades. Per una banda, remarca la importància del llinatge: "El teu rei fa la seva entrada". Però els elements que llueix no tenen cap valor, ni categoria: "muntat humilment en un ase". Més encara, no vol utilitzar el que avui en diríem armes dissuasives: "Bandejarà... els carros de guerra, allunyarà els cavalls i els arcs dels guerrers". Aquest és el nostre model, però, per què tantes vegades tenim necessitat de fer-nos notar amb l’ostentació de poder i de prestigi?

Senyor, que entengui bé en què consisteix la teva potència.