Aquest temps d’advent sempre és una crida a l’esperança. Ara bé, passa que no tothom espera, perquè creu que ja ho té tot; en canvi, pot tenir una certa necessitat d’esperança el qui s’adona que la vida pot donar més de si; però, tot i desitjar-ho, creu que li falta molt camí per recórrer, i se sent cansat. Per a aquest darrer, les paraules d’Isaïes: «El Senyor no es cansa ni poc ni molt, i la seva intel·ligència és immensa. Dona forces als qui estan rendits, i els dèbils, els fa robustos», li poden anar molt bé. Cal fer-ne memòria.
Senyor, que quan em senti cansat o abatut, senti l’alè que dona vida.
Array
(
[ID] => 2263
[actiu] => 1
[fecha] => 1765321200
[cicle] =>
[titol] => 10 desembre 2025 Dimecres advent II (Is 40, 25-31)
[entradeta] =>
[cos] => Aquest temps d’advent sempre és una crida a l’esperança. Ara bé, passa que no tothom espera, perquè creu que ja ho té tot; en canvi, pot tenir una certa necessitat d’esperança el qui s’adona que la vida pot donar més de si; però, tot i desitjar-ho, creu que li falta molt camí per recórrer, i se sent cansat. Per a aquest darrer, les paraules d’Isaïes: «El Senyor no es cansa ni poc ni molt, i la seva intel·ligència és immensa. Dona forces als qui estan rendits, i els dèbils, els fa robustos», li poden anar molt bé. Cal fer-ne memòria.
Senyor, que quan em senti cansat o abatut, senti l’alè que dona vida.
[imatge] =>
)