23 de juliol de 2019
12 d’abril 2019 divendres lliure elecció 2R 4, 18b-21.32-37
El relat que ens proposa avui és l’experiència que es troben alguns pares quan un fill mor gairebé sobtadament...
El relat que ens proposa avui és l’experiència que es troben alguns pares quan un fill mor gairebé sobtadament. És important de fixar-se en la reacció de la mare quan ens diu: «Llavors la mare el deixà al llit de l’home de Déu». És com si digués: Déu me’l pot salvar. Potser convindria subratllar dues coses que fa l’Eliseu; una: «pregà el Senyor»; la segona: es va posar sobre el cos del noi, això ens recorda el relat de la creació quan Déu donà l’alè de vida a l’home, l’actitud és pràcticament la mateixa. El fill retorna a la vida, i la mare se’ns diu que: «se li llançà als peus, i es prosternà». Aquesta actitud final de la dona, ¿l’has posada en pràctica alguna vegada? Si hi ha algú que ens dóna la vida és Déu mateix: ¿com valores la teva vida i la dels altres?
Senyor que descobreixi el do de la vida i amb el salmista no pari de dir-me:«us contemplaré fins a saciar-me»