Abadia de Montserrat

Imatge il·lustrativa
La Sala Tivoli de l’Escola de Música Pau Casals del Vendrell va acollir l’acte inaugural de la commemoració del 150è aniversari del naixement de Pau Casals.
Imatge il·lustrativa
Homilia del P. Bernat Juliol, monjo de Montserrat ( Diumenge II de Pasqua - 12 abril 2026)
Imatge il·lustrativa
Hi participen una quarantena de persones que formen part del col·lectiu d’Amics de Montserrat, acompanyats pel P. Bernat Juliol, majordom i director de la Fundació Abadia de Montserrat.
En directeMontserrat TV
De 07:30 a 08:00 Laudes del divendres de la setmana II de Pasqua (salmòdia setmana II)
De 11:00 a 12:00 Missa Conventual de fèria de la setmana II de Pasqua
De 13:00 a 13:15 Pregària del migdia (Salve Regina de Vicente Goicoechea, i Virolai)
De 18:15 a 18:45 Sant Rosari: misteris de dolor
De 18:45 a 19:30 Ofici de Vespres del divendres de la setmana II de Pasqua (salmòdia setmana II)
Mare de Déu de Montserrat
Santuari
Escolania de Montserrat
Museu de Montserrat
Amics de Montserrat

Comentaris bíblics

17 d'abril de 2026
L’argument de Gamaliel al Sanedrí aconsellant d’anar amb compte perquè, si l’acció dels apòstols era obra d’homes ja es dissoldria per ella mateixa, però que podria ser obra de Déu, convenç els membres del tribunal; malgrat això, els feren assotar, els prohibiren de parlar en nom de Jesús i els deixaren anar; i el text afegeix: "Els apòstols es retiraren..., contents que Déu els considerés dignes de ser maltractats pel nom de Jesús". Avui, si algú et maltractés pel fet de ser cristià, n’estaries content? ¿Per què n’estaven contents els apòstols?

Senyor, que l’esperit de les benaurances estigui sempre viu en mi.

Santoral

17 d'abril de 2026
Avui, dia 17 d'abril, celebrem la festivitat de sant Robert de Molesmes, abat, i de santa Caterina Tekakwitha, laica.


Sant Robert de Molesmes, abat

Nascut a la Xampanya francesa vers el 1028. Després d'una experiència monàstica benedictina i amb el desig de viure més a fons la seva vocació, fundà la comunitat de Molesmes, a la França central. Al cap d'un temps, els monjos es relaxaren i, davant la impossibilitat de restaurar la disciplina, se'n sortí juntament amb els seus companys sant Alberic i sant Esteve Harding per iniciar una nova experiència a Cîteaux. Aquest monestir seria l'origen de l'orde del Cister, fonamentat en la recerca d’una major observança de la regla benedictina, amb més pobresa, simplicitat, treball manual i solitud. Al final de la seva vida, tanmateix, i potser per raons de salut, tornà a Molesmes, on morí un 17 d’abril de l'any 1111. Fou canonitzat vers el 1220.


Santa Caterina Tekakwitha, laica

És la primera pellroja que ha arribat als altars. Nascuda el 1656 en un petit poble de l’estat de Nova York, en el si de la tribu dels mohawks de la confederació iroquesa. Quan tenia quatre anys, va sobreviure a una epidèmia de verola que la va deixar molt feble de salut, òrfena i rebutjada per la resta a causa dels problemes de vista i de pell que la malaltia li havia deixat; per això a la petita Caterina van començar a anomenar-la “Tekakwitha”, que vol dir “la que cerca el camí” o “la que ensopega amb tot”. Va ser adoptada pel seu oncle i es traslladà al sud-est de l'actual Canadà, on es va posar en contacte amb uns missioners jesuïtes francesos i, als dinou anys, es convertí al cristianisme.

Malgrat l’oposició dels seus familiars i de la resta d'indis del poblat, dedicava llargues hores a la pregària i es mantingué verge. L’hostilitat era manifesta, fins al punt que un jove la va amenaçar amb una destral ordenant-li que renunciés a la seva fe, però ella contestà: “Pots llevar-me la vida, però no la meva fe”. Caterina fugí i, després de travessar muntanyes i rius suportant un clima dur, va poder arribar a una missió cristiana del sud-est del Canadà on fou acollida. Ben aviat, anhelant una vida religiosa, feu vot de castedat consagrada a Déu com a laica. Va destacar per la seva vivència espiritual profunda i per les pregàries que feia, sovint ajudada pel rosari, retirada al mig del bosc. D'aquí que, juntament amb sant Francesc d’Assís, se la consideri patrona del medi ambient i de l'ecologia. Morí un 17 d’abril del 1680 amb només 24 anys xiuxiuejant: “Jesús, t’estimo”. La canonització del “lliri dels mohawks” fou l'any 2012.

Els valors benedictins de Montserrat

El lema Ora, Lege, Labora, Rege te ipsum, In Communitate es pot començar a llegir de de la seva base per anar-ne desgranant els valors que conté fins a arribar al cim al que no és altre que Déu.

ORA
LEGE
LABORA
REGE TE IPSUM
IN COMMUNITATE

La pregària

La pregària és el centre del dia a dia dels monjos. A través de l'Ofici Diví i la Missa conventual, la comunitat s'uneix per trobar-se amb Déu i amb els germans. Preguem per recordar que la vida és més gran que nosaltres i trobar sentit a allò que fem.