Avui, dia 17 d'abril, celebrem la festivitat de sant Robert de Molesmes, abat, i de santa Caterina Tekakwitha, laica.


Sant Robert de Molesmes, abat

Nascut a la Xampanya francesa vers el 1028. Després d'una experiència monàstica benedictina i amb el desig de viure més a fons la seva vocació, fundà la comunitat de Molesmes, a la França central. Al cap d'un temps, els monjos es relaxaren i, davant la impossibilitat de restaurar la disciplina, se'n sortí juntament amb els seus companys sant Alberic i sant Esteve Harding per iniciar una nova experiència a Cîteaux. Aquest monestir seria l'origen de l'orde del Cister, fonamentat en la recerca d’una major observança de la regla benedictina, amb més pobresa, simplicitat, treball manual i solitud. Al final de la seva vida, tanmateix, i potser per raons de salut, tornà a Molesmes, on morí un 17 d’abril de l'any 1111. Fou canonitzat vers el 1220.


Santa Caterina Tekakwitha, laica

És la primera pellroja que ha arribat als altars. Nascuda el 1656 en un petit poble de l’estat de Nova York, en el si de la tribu dels mohawks de la confederació iroquesa. Quan tenia quatre anys, va sobreviure a una epidèmia de verola que la va deixar molt feble de salut, òrfena i rebutjada per la resta a causa dels problemes de vista i de pell que la malaltia li havia deixat; per això a la petita Caterina van començar a anomenar-la “Tekakwitha”, que vol dir “la que cerca el camí” o “la que ensopega amb tot”. Va ser adoptada pel seu oncle i es traslladà al sud-est de l'actual Canadà, on es va posar en contacte amb uns missioners jesuïtes francesos i, als dinou anys, es convertí al cristianisme.

Malgrat l’oposició dels seus familiars i de la resta d'indis del poblat, dedicava llargues hores a la pregària i es mantingué verge. L’hostilitat era manifesta, fins al punt que un jove la va amenaçar amb una destral ordenant-li que renunciés a la seva fe, però ella contestà: “Pots llevar-me la vida, però no la meva fe”. Caterina fugí i, després de travessar muntanyes i rius suportant un clima dur, va poder arribar a una missió cristiana del sud-est del Canadà on fou acollida. Ben aviat, anhelant una vida religiosa, feu vot de castedat consagrada a Déu com a laica. Va destacar per la seva vivència espiritual profunda i per les pregàries que feia, sovint ajudada pel rosari, retirada al mig del bosc. D'aquí que, juntament amb sant Francesc d’Assís, se la consideri patrona del medi ambient i de l'ecologia. Morí un 17 d’abril del 1680 amb només 24 anys xiuxiuejant: “Jesús, t’estimo”. La canonització del “lliri dels mohawks” fou l'any 2012.