Avui, dia 26 de juliol, celebrem la festivitat de sant Joaquim i santa Anna, pares de la Verge Maria, i la de sant Titus Brandsma, màrtir.


Sant Joaquim i santa Anna, pares de la Verge Maria

Els noms dels pares de la Mare de Déu provenen d’ambients judeocristians de la primera meitat del segle II. El culte a Anna va créixer a partir del segle VI, mentre que el de Joaquim fou molt més tardà, a partir del XIV, i es consolidà al XVI. Els pares de Maria (i avis de Jesús) són recordats com a fidels israelites que esperaven l’acompliment de les promeses de Déu, i en aquesta esperança devien educar aquella noia que Déu mateix va triar com a mare per fer-se home.

La Llegenda àuria parla que Joaquim, que era de Galilea, es va casar amb Anna, que era de Betlem. Tots dos eren justos i, per complir la voluntat de Déu, tenien clara la consciència que la riquesa havia de ser distribuïda: feien tres parts del que guanyaven, una per al temple i els qui estaven al seu servei, una altra per als pelegrins i els pobres, i la tercera per a ells i la seva família. Igualment, la llegenda convida a no rebutjar ningú perquè pateixi alguna desgràcia ni enlluernar-se davant de ningú perquè hagi tingut èxits del tipus que sigui.


Sant Titus Brandsma, màrtir

Anno Brandsma nasqué el 1881 en una població del nord d’Holanda. En fer-se carmelita el 1898 prengué el nom de Titus en homenatge al seu pare. S’ordenà prevere el 1905 i el 1909 fou enviat a Roma per doctorar-se en filosofia. Fou consiliari de periodistes, professor de filosofia i rector de la Universitat de Nimega. Es va enfrontar a les teories nazis presentant-les com a neopaganes: «El neopaganisme pot repudiar l’amor, però la història ens ensenya que, malgrat tot, sortirem victoriosos d’aquest neopaganisme a través de l’amor [...]. Si el nazisme renega de l’amor, serà amb l’amor que vencerem aquest nou paganisme».

Quan les tropes alemanyes van envair Holanda, va continuar amb la seva oposició al nazisme fins que finalment fou detingut. Quan va saber que seria deportat al camp de concentració de Dachau, va dir: «Allà també hi trobaré amics, i Déu és arreu». Allà, aquest místic va ser un gran suport moral i espiritual per als seus companys presoners, fins que finalment fou executat amb una injecció letal el 26 de juliol de 1942. És conegut com el primer periodista màrtir i heroi cristià d’Holanda. Fou canonitzat el 2022.